Santa Margarida i els Monjos - Esquerra Republicana

“En el debat Penafel/Penyafel l’Institut d’Estudis Catalans dona la raó a Esquerra”


 



6 d’octubre de 2016
 
 
 
Informe sobre el topònim Penafel (Penyafel) de Santa Margarida i els Monjos
 
 
El 14 de juliol de 2016 del Sr. Josep Arasa i Ferrer va adreçar a l’Oficina d’Onomàstica la sol·licitud d’un informe sobre el topònim de Santa Margarida i els Monjos que fluctua entre les formes Penafel i Penyafel. A partir d’aquell moment, i tenint en compte la informació facilitada anteriorment des de l’Institut d’Estudis Penedesencs durant la realització del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, es van realitzar les gestions adients per completar-ne la informació a través del Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i del Sr. Ramon Marrugat Cuyàs, bon coneixedor de la toponímia penedesenca.
 
Durant la realització del projecte inicial del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (1998-2003), es va tractar aquest topònim: la forma que figurava inicialment en la llista de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) –que servia de base per a la primera edició del Nomenclàtor oficial era Penyafel (concretament Mare de Déu de Penyafel), la qual es va decidir modificar per Penafel a partir de la informació facilitada des del Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i de la Secció d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Tanmateix, a partir de la comunicació de l’acord del Ple municipal de l’11 de juliol de 2002 en què l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va aprovar la forma Penyafel es va modificar, de manera que a la primera edició del Nomenclàtor oficial va aparèixer amb la forma Penyafel com a nom de l’edifici històric, encara que toponomàsticament s’havia considerat que la solució històrica genuïna era Penafel.
Posteriorment, durant el projecte d’ampliació del Nomenclàtor oficial (2005-2009), i a fi de mantenir-hi una única forma escrita, es va canviar també un topònim que s’hi havia d’afegir, la font de Penafel, en què el nom propi va passar de la forma Penafel a Penyafel.
 
Ambdós canvis es va fer malgrat que se seguia considerant que lingüísticament la forma prioritària hauria d’haver estat Penafel, tal com confirmava la resposta de la Secció d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Penedesencs (2 de juny de 2008): “Efectivament, el nom correcte és Penafel, però com passa amb altres topònims de la contrada (Sardinyola per Cerdanyola, etc. etc.), la veu popular en diu Penyafel“. En aquests casos, doncs, a partir de criteris de caràcter administratiu i no lingüístics o toponímics es va decidir emprar la forma aprovada i indicada per l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos en el Nomenclàtor oficial.
 
Tanmateix, ha continuat essent un tema controvertit comarcalment, com ho podem comprovar, per exemple, en la carta del Sr. Fonxo Blanc Canyelles publicada a El 3 de vuit el 7 de juliol de 2015 amb el títol de “Penafel vs. Penyafel”.
 
Atesa la representativitat social de la toponímia i les implicacions del seu ús públic, en els casos en què hi ha dues formes diferents per a la denominació del mateix topònim es crea una situació conflictiva difícil de resoldre, ja que sovint totes dues formes són vives i hi ha, per tant, una fluctuació real en l’ús del topònim.
 
D’acord amb els criteris generals, ja recollits pel Grup d’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics, a l’hora de determinar la forma preferent per a un ús públic cal preservar en primer lloc la toponímia genuïna, és a dir, la forma històrica del topònim si encara és viva i no ha estat completament substituïda per una altra de més moderna.
 
En el cas d’aquest topònim, tant la informació facilitada per la Secció d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Penedesencs com pels principals especialistes en toponímia del Penedès, com el Sr. Vicenç Carbonell Virella i el Sr. Ramon Marrugat Cuyàs, indica que la forma històrica genuïna és Penafel, amb la conservació de la n sense palatalitzar, de la mateixa manera que succeeix en el topònim Penedès.
 
La posterior palatalització de la n, que ha generat la forma Penyafel, possiblement es pot haver produït –com resulta molt habitual en la toponímia– per analogia amb el nom comú penya i amb els nombrosos topònims que inclouen aquest nom.
 
Segons la informació aplegada a la comarca, actualment conviuen ambdues formes, la qual cosa, com hem indicat, genera una situació difícil de resoldre des del punt de vista de l’ús social del topònim; tanmateix, des del punt de vista lingüístic i toponomàstic, en una situació de convivència com aquesta, cal mantenir com a forma preferent la forma històrica, Penafel, en ús formal i públic (retolació, nomenclàtors, cartografia, publicacions, etc.).
 
 
 
Oficina d’Onomàstica
Institut d’Estudis Catalans

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament